I encara espero.
Igual que l’americana de pana que ja fa uns dies vaig rescatar del fons de l’armari
encara espera la tardor que no arriba.
Mentretant aprofito i l’hi faig unes fotos que em recorden llocs bastant més càlids.
 |
| ©Alfons Orriols. Tots els drets reservats. |
Si no fós per l'olor de naftalina, talment diria que estic apunt de trobar-me una palmera :-)
ResponEliminaUnes dunes, molt suggerents.
Treballarem depressa per foragitar aquesta olor. Vaig ara mateix a per un cartró de "Lucky".
ResponEliminaEm sembla que preferia la nafta!
ResponEliminaEl futur que sempre ens han volgut mostrar, no sé pas si el veurem, només era per imaginar-lo!!
ResponEliminaTambé de vegades somiem un futur quasi de pel·lícula que ens arriba quan toca i es converteix en present.
De les fotos no sento cap olor, però si la calidesa d'un paisatge on he desitjat anar en un futur que espero no tardi en convertir-se en present.
CarmeJ:
ResponEliminaSomiar un futur de pel·lícula és fàcil. Trobar-lo, una mica més difícil, anar-lo ha buscar és el més complicat.
Uau, quines fotografies més xules Misteral, ben bé semblen dunes sinuoses i suaus. Felicitats pel bloc!
ResponEliminaApanona:
ResponEliminaUau Uau! Aixó sí que és una bona sorpressa, de tenir-te de visita per aquí. Justament el teu comentari dóna al clau en el petit treball que començo ara...corves sinuoses i suaus o línes rectes que marquen objectiu?