dijous, 15 novembre de 2012

TARDOR A LA BARCELONETA

Com director d'orquesta (vestit de golfista), aquest senyor sembla dirigir uns músics molt ficats en el seu paper,interpretant "La tardor a la Barceloneta"

dimarts, 13 desembre de 2011

LA MORT ÉS DE COLOR BLANC?




Diuen que al moment de morir hi ha una explosió d’endorfines al cervell que et fa més agradable despedir-te d’aqueta vida, i el color que veus és el blanc.
Com blanc també és el color del buit, el buit que et queda quan perds algú estimat.
I l’has  d’omplir amb records que normalment són en color.
Deu va crear l’home? o va ser l’home qui va crear Deu?
Penso que les meves endorfines quan toqui em portarán la imatge de Deu que hi ha a la foto. 
De les pel.lícules que en aquestes dades feien a la primera TV en color  que vam tenir a casa.

dilluns, 7 novembre de 2011

FOC 1

 És l'amor el que encén el foc.
 És el foc que no pots aturar,  et crema i et consumeix..
 És això l'amor?

©Alfons Orriols. Tots els drets reservats.

dijous, 20 octubre de 2011

floc, encenall, viruta

Mai t’havia passat. Ets feliç.

Tothom pensa que ho has perdut tot; al perdre la memòria ja no ets tú. No coneixes gairebé ningú, ni tan sols als que mes estimes i t’estimen, necessites senyals visuals per a tot: per saber on és el lavabo, la teva habitació, fotos antigues que et recorden que ets a casa teva. Però ets feliç, mai tanta gent que no coneixes s’havia apropat a tú, tractat-te amb tant carinyo, donan-te conversa, acompanyan-te a passejar. 

Quin món més fantàstic ón la gent s’interessa per un, per la seva salut, la seva alegria. La pena la tenen els altres, a esquenes teves, ells viuen en un altre món, veuen la realitat a la seva manera, diferent de la teva.
Ets tan feliç. Aixó sí, et mires les mans i no oblides el senyal; no portes anells. Aixó et recorda que sí, que ets casat que no portes l’anell per ser un home precavut.

Massa amics els hi falta algún dit. A tu mai et va passar. Recordes la teva feina.



©Alfons Orriols. Tots els drets reservats.



dimecres, 19 octubre de 2011

AVB

Durant aquest estiu passat, vam seguir la vida i mort d’aquesta rosa. Deixo dos dels seus moments vitals. Al primer sembla que rigui esperant el seu destí, al segon, més a prop del seu final, més sarcàstica és la seva rialla.

©Alfons Orriols. Tots els drets reservats.



dilluns, 17 octubre de 2011

El futur sempre arriba tard

Ahir vaig tornar a veure  la pel.lícula "Blade Runner". La primera vegada que ho vaig fer, ara fa uns quants anys tenia la impressió que aquell futur que ens mostrava  era el futur que m’esperava als anys que tinc ara.
I encara espero.
Igual que l’americana de pana que ja fa uns dies vaig rescatar del fons de l’armari
encara espera la tardor que no arriba.
Mentretant aprofito i l’hi faig unes fotos que em recorden llocs bastant més càlids.


©Alfons Orriols. Tots els drets reservats.