dijous, 20 d’octubre del 2011

floc, encenall, viruta

Mai t’havia passat. Ets feliç.

Tothom pensa que ho has perdut tot; al perdre la memòria ja no ets tú. No coneixes gairebé ningú, ni tan sols als que mes estimes i t’estimen, necessites senyals visuals per a tot: per saber on és el lavabo, la teva habitació, fotos antigues que et recorden que ets a casa teva. Però ets feliç, mai tanta gent que no coneixes s’havia apropat a tú, tractat-te amb tant carinyo, donan-te conversa, acompanyan-te a passejar. 

Quin món més fantàstic ón la gent s’interessa per un, per la seva salut, la seva alegria. La pena la tenen els altres, a esquenes teves, ells viuen en un altre món, veuen la realitat a la seva manera, diferent de la teva.
Ets tan feliç. Aixó sí, et mires les mans i no oblides el senyal; no portes anells. Aixó et recorda que sí, que ets casat que no portes l’anell per ser un home precavut.

Massa amics els hi falta algún dit. A tu mai et va passar. Recordes la teva feina.



©Alfons Orriols. Tots els drets reservats.



11 comentaris:

  1. I cada petit oblit que li detectes, és com un encenall que cau a terra...però, no es perd per sempre.
    Et veig passejant al seu costat; camineu plegats, seieu i parleu; i a la teva butxaca, ben guardats hi portes grapats d'encenalls, per quan els hagi de necessitar que li puguin recordar qui és.

    Mai ens cansarem d'arreplegar encenalls ♥

    ResponElimina
  2. M’he sentit atret per la tresca del ribot i, sense preguntar, me l’he fet meu (ja em perdonaràs). Maldestre que sóc he intentat ribotejar, a contrapèl, asprors d’hores i dies. Ha estat fàcil ... aquest ribot està ensenyat!
    Un udol.

    ResponElimina
  3. LLOP ESTEPARI : Les portes són obertes, agafa el que vulguis. Avui un ribot amb la seva olor de fusta, demà un café amb aromes de Brasil o abans l’olor de la mort en una flor.
    Ah! i no pateixis, aquest ribot és molt ben ensenyat, lliscant damunt de la fusta del pi de flandes és feliç, en canvi no l´hi agrada gaire la fusta tropical.
    Deu ser per aixó que amb tú s’ha sentit com a casa.

    ResponElimina
  4. Magnífica visió optimista de quelcom una gran majoria només s'entristeix!!

    Si senyor, m'agrada el teu bloc i mira que quasi no el descobreixo!!!

    ResponElimina
  5. si, la felicitat es del que no té memòria, així mai t'enrecordes de la part dolenta...ostres, tu, no sabia que tinguessis blog!

    ResponElimina
  6. Carme J :
    Caram, una visita i la casa sense escombrar. Arribes a casa oberta, també he posat paraigües a la porta per aixoplugar en dia plujós a la gent que passi per aquí. Sí, visió optimista la que veig amb els ulls..... als ulls del malalt. Quan algú perd records on hi eres present, sembla que també mores una mica tu mateix. Deixes de banda l’egoisme i et queda la seva felicitat.

    ResponElimina
  7. Aris :
    Tens raó sempre que no la perdem tots alhora, la memòria.
    Quina alegria de veure’t per aquí!!

    ResponElimina
  8. Aterro aquí, m'agrada com veus el món, així que vinc a espiar per la teva finestra. Gràcies per les teves paraules, pels encenalls, per ser la seva veu. Una abraçada

    ResponElimina
  9. Ana : Benvinguda com sempre, aquesta casa és la teva...com sempre.
    Petita casa.......Gran abraçada.

    ResponElimina
  10. Què amagat que estaves, que no t'he vist fins avui. Això em passa per no mirar cap el lloc adequat. Perquè sovint només es tracta d'això, oi? Sempre fa falta un senyal per no anar perduts, i no tenir pressa. I el senyal sempre són uns ulls. Que et miren, potser no saps per què, ja no ho recordes, però els veus i ja no estàs sol.

    Amb el ribot, m'has fet encongir el dit.

    ResponElimina
  11. Enric H. March:
    La veritat, no m'esperava trobar tanta gent per aquí, en aquest petit racó de la blocosfera, amagat com estava en una muntanya de flocs... Si t'agrada l'olor de fusta ribotejada, vine i amàgat amb els que ja hi som.
    Els ulls que diuen són el mirall de l'ànima. En aquest cas són l'àncora dels records. L'escafandre que atrapa l'ànima al cos terrenal.
    Gràcies per amagar-te una miqueta amb nosaltres.

    ResponElimina