dilluns, 17 d’octubre del 2011

El futur sempre arriba tard

Ahir vaig tornar a veure  la pel.lícula "Blade Runner". La primera vegada que ho vaig fer, ara fa uns quants anys tenia la impressió que aquell futur que ens mostrava  era el futur que m’esperava als anys que tinc ara.
I encara espero.
Igual que l’americana de pana que ja fa uns dies vaig rescatar del fons de l’armari
encara espera la tardor que no arriba.
Mentretant aprofito i l’hi faig unes fotos que em recorden llocs bastant més càlids.


©Alfons Orriols. Tots els drets reservats.




7 comentaris:

  1. Si no fós per l'olor de naftalina, talment diria que estic apunt de trobar-me una palmera :-)

    Unes dunes, molt suggerents.

    ResponElimina
  2. Treballarem depressa per foragitar aquesta olor. Vaig ara mateix a per un cartró de "Lucky".

    ResponElimina
  3. El futur que sempre ens han volgut mostrar, no sé pas si el veurem, només era per imaginar-lo!!
    També de vegades somiem un futur quasi de pel·lícula que ens arriba quan toca i es converteix en present.

    De les fotos no sento cap olor, però si la calidesa d'un paisatge on he desitjat anar en un futur que espero no tardi en convertir-se en present.

    ResponElimina
  4. CarmeJ:
    Somiar un futur de pel·lícula és fàcil. Trobar-lo, una mica més difícil, anar-lo ha buscar és el més complicat.

    ResponElimina
  5. Uau, quines fotografies més xules Misteral, ben bé semblen dunes sinuoses i suaus. Felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  6. Apanona:
    Uau Uau! Aixó sí que és una bona sorpressa, de tenir-te de visita per aquí. Justament el teu comentari dóna al clau en el petit treball que començo ara...corves sinuoses i suaus o línes rectes que marquen objectiu?

    ResponElimina